Literatura realista russa
La literatura russa no va tenir gaire importancia , fins al segle XIX, on va irrompre en el panorama literari amb autors molt importants (Tolstoi, Dostoevsky,…) i obres realistes de gran qualitat. És per això que la segona meitat del s. XIX és anomenada l’edat d’or de la literatura russa.
En quant a situació política, trobem l’abolició de la servitus, la greu humiliació patida a la guerra de Crimea i la victoria triumfal de la Giuerra Franco-Turca. En resum, la societat estava profundament influïda per les idees democràtiques i humanes pròpies del s.XIX, i que ja corrien per tota Europa.
Però contraposat a aquestes idees modernismes trobem que la societat russa està sotmesa a un repressiu i depòtic règim tsarista, cosa que provocava una societat rural i plena de misèria. Això és el que reflexava la literatura realista ruus, i va ser per aquest règim tsarista que al principi no s’acceptessin les obres realistes.
Nikolai Mogol, va ser l’iniciador de realime rus mitjançant els seus primers relats (Diari d’un boig, El retrat). Mogol i el seu realisme, van entrar a la societat amb escàndol desde el primer moment, ja que la seva obra teatral Lìnspector (la qual era una denúncia al tzarisme), va ser molt parlada i criticada. Però la seva novel·la més destacada és Ànimes mortes, que descriu la misèria que s’estava vivint als camps de Rúsia. Per descriure aquesta realitat utilitza la figura d’un estafador.
Ivan Goncharov va descriure la passivitat i la mandra característica dels russos a la seva novel·la Oblómov.
Però qui va posar la literatura realista russa en sintonia amb la resta de literatura realista va ser Ivan Turgeniev (1818-1883), un gran viatger, que a més era escriptor.
Va ser en aquesta època quan va aparèixer a Rússia la literatura de ciència ficció, de la mà d’un escriptor infantil i juvenil, Vladimír Odóyevski.
A part dels autors ja esmentats, cal destacar el paper de Léo Tolstoi, Fyodor Dostoyevski, Nikolái Leskov, Mijaíl Saltykov-Shchedrín, Anton Chéjov (destacat pels seus relats curts), Vladimir Korolenko i Dimitri Mamin-Sibiriak.
Les obres d’aquests autors s’aparten d’una de les principals característiques del realisme. És per això que el realisme rus presenta una gran espiritualitat i un profund sentit social. Tot i així, les seves obres conserven del realisme original la realitat com a punt de partida, tot i que aquesta realitat adquireix significats de valor psicològic i estètic. En aquest sentit, es pot veure la literatura realista russa com una nova perspectiva del realisme.
En quant a poesia, cal destacar que va ser de caire filosòfica i realista, i que va tenir autors com Nikolái Nekrásov, Fiódor Tiútchev, i Afanasi Fet, i que la segona meitat del s.XIX és anomenada l’edat de plata de la poesia russa.
