La novel·la detectivesca, la novel·la negra i la novel·la d’espies
Naixement de la novel·la detectivesca
Les bases d’aquest gènere van ser posades per Edgar Allan Poe amb Els assassinats del carrer de la Morgue. Més tard, sir Arthur Conan Doyle (autor de Sherlock Holmes), va recuperar el gènere.
Diferències entre la novel·la detectivesca, la negra i la d’espies
Primer de tot cal destacar que aquests gèneres tenen una unió molt gran, ja que un és la successió de l’altre. Aquest canvi en la manera d’escriure aquest tipus de novel·la es dóna pel pas del temps, però també segons els països.
-
La novel·la detecivesca: És un joc per a l’intelecte, posa a prova l’enginy del lector. Els seus protagonistes són els detectius privats, un monument a l lliure iniciativa: menyspreen als policies, els veuen inferiors, creuen en la societat establerta i són símbol de la iniciativa i l’empresa privada. El país amb la millor novel·la detectivesca va ser Regne Unit.
-
La novel·la negra: Apareix al segle XX a Amèrica. Incorpora tècniques fotogràfiques pròpies del periodisme, un estil oral contrari al abarrocament i un ritme ràpid amb diàlegs conscisos. Sorgeix de la novel·la de gàngsters i de la despressió del 30. El detectiu canvia: es torna escèptic, es barreja amb pobres i rics, i contempla un món corrupte, decadent i immoral. Destaquen Dashiell Hammet (autor) i Marlowe de Raymond Chandler (detectiu). Mentrestant a Europa sorgien dos grans autors: Simenon (Maigret), i Agatha Christie (Poirot).
-
La novel·la d’espies: Apareix durant la guerra freda. El seu protagonista és un espia al servei de la ideologia política dominant o amb pretensions de guanyar en un moment determinat. Destaca James Bond, de Ian Fleming. És un personatge innovador, ja que no està al servei d’una persona, sinó d’un Estat, i no és excèntric ni desanganyat, sinó que vol sexe, poder i luxe.
La importància dels tres gèneres, no és si el detectiu o l’espia vencerà, ja se sap que sí. No, l’important d’aquestes novel·les és com s’ho farà el protagonista per vèncer o resoldre el cas.
La novel·la policial
Naixement
La novel·la policial va néixer el 1841 de la mà d’Edgar Allan Poe. La seva primera obra policial va ser “The murders in the Rue Morgue” (els assessinats del carrer Morgue). En les obres que segueixen a aquesta primera, es troben totes les característiques de gènere policial.
Els autors posetriors que van voler escriure aquest gènere, van seguir el camí iniciat per Poe.
Poe va crear un tipus de novel·la en el qual desconfiem de tot, sempre busquem el fet amagat. Aquests llibres, són llegits d’una manera especual, ja que ens posen en atenció i intenten fer posar en marxa tot el nostre cervell.
Temes
-
Assassinat en un lloc tancat: Això suggereix elements màgics, tot i que després tot es pot resoldre lògivcament. Un dels autors més significatius en aquest aspecte, és Israel zangwill. Al principi, escribia històries de jueus a Europa, tot i que després es va iniciar amb la novel·la policial.
-
Assassinat comès pel qui el descobreix: Per dissimular, el que comet el crim, és qui descobreix el cadàver, perquè així d’entrada, ja queda lliurwe de sospita Un dels autors més significatius en aquest aspecte, és Israel zangwill. Al principi, escribia històries de jueus a Europa, tot i que després es va iniciar amb la novel·la policial. A aquest, van seguir molts altres autors com Chesterton.
-
Crim ajudat per artificis mecànics: Ajuden a cometre l’assassinat quan l’escena del crim està tancada. Aquests artificis permeten enganyar sobre la manera en que s’ha comès l’assassinat, i pot ajudar a l’asassí a passar desaparcebut.
-
L’nvisible per ser mol visible: Aquest tema va ser iniciat per Poe en la seva obra La carta robada. L’assassí no s’amaga ni amaga l’arma del crim, el mòvil…, sinó que el dexia molt a la vista. Així quan els detectius i la policia busquen el que “ ha estat amagat”, no miren coses que estan a la vista, busquen coses amagades (quan en realitat no ho estan).
Autors més representatius de la novel·la policial
-
Wilkie Collins: És l’autor amb la producció de novel·la policial més extensa i de més qualitat. Entre les seves novel·les destaquen The Moonstone, The woman in white, i Armadale. En les tres novel·les, no només apareix l’element policial, sinó que aquest element es combiana amb el psicològic. Els persoantges no es contradiuen amb els fets, però si amb els seus caràcters.
-
Stevenson: Amb la seva novel·la The Wrecker, va demostrar que una novel·la policial també ha de tenir psicologia. Els personatges han de tenir una vida pròpia més enllà de les necessitats de la història policial concreta.
-
Chesterton: Va escriure contes pol·licials. Els seus contes tenen un doble caràcter: se suggereix una solució màgica o sobrenatural, tot i que després el detectiu resol el cas racionalment.
Influència de la novel·la policial i creació de la unitat en l’obra literària
Primer de tot, cal parlar del canvi d’actitud que ha provocat al lector. El lector llegeix aquestes novel·les deixant de banda la inguitat, el lector busca la trampa i el gat amagat. I aquí apareix l’artifici ingeniós, ja que totes les accions han de seguir el curs premeditat de l’argument.
En la novel·la policial no es deixen les coses a l’atzar. Aquestes novel·les tenen un principi un desenvolupament i un desenllaç, tenen una unitat. Això és molt important, perquè en els nostres temps s’havia oblidat, però gràcies a aquest gènere ho hem recuperat.
Futur de la novel·la policial. Esgotament del recurs mecànic. Exploració de la psicologia.
El gènere policial en el que hi ha molt d’artifici desapareixerà. Això és per què l’assassí ha de pasar per entre les persones amb artificis limitats, comet el crim mecanicament. Hi ha moltes possibilitats d’artificii mecànica, però quan aquestes possibilitats s’acabin, lavors aquest tipus de novel·la policial passarà a ser novel·la sense més. Si acabés la novel·la policial, la p`sicologia que hi ha en aquestes novel·les quedaria sola, la qual cosa ens remetria a obres anteriors com MacBeth. Això està mkolt bé, però no està dins el gènere policial.
Tot i així, encara que la novel·la policial desapareixi (com fan tots els bons gèneres quan s’agoten), ens quedarà la seva influència ( de la que ja em parlat a l’apartat anterior).
