biografía
Educat per el seu pare, un metge de caràcter despòtic i brutal, va trobar protecció i afecte en la seva mare, que va morir prematurament. En quedar vidu, el pare es va entregar a l’alcohol, i va enviar el seu fill a l’Escola d’Enginyers de Sant Petersburg, la qual cosa no va impedir que el jove Dostoievski s’apassionarà per la literatura i començarà a desenvolupar les seves qualitats d’escriptor.
Als divuit anys, la notícia de la mort del pare, torturat i assassinat per un grup de llauradors, va estar prop de fer-li perdre la raó. Aquest esdeveniment el va marcar com una revelació, ja que va sentir aquest crim com a seu, per haver arribat a desitjar-ho inconscientment. En acabar els estudis, tenia vint anys; va decidir llavors romandre a Sant Petersburg, on va guanyar alguns diners fent traduccions.
La publicació, en 1846, de la seva novel·la epistolar Pobra gent, li va valdre una fama sorollosa i efímera, ja que les seves següents obres, escrites entre aqueix mateix any i 1849, no van tenir cap repercussió.
En 1849 va ser condemnat a mort per la seva col·laboració amb determinats grups liberals i revolucionaris. Indultat moments abans de l’hora fixada per a la seva execució, va estar quatre anys en un presidi de Sibèria, experiència que relataria més endavant en Records de la casa dels morts. Ja en llibertat, va ser incorporat a un regiment de tiradors siberians i va contraure matrimoni amb una vídua amb pocs recursos, Maria Dmítrievna Isàieva. Després d’una llarga estada a Tver, va rebre autorització per a tornar a Sant Petersburg, on no va trobar cap dels seus antics amics, ni tampoc cap ressò de la seua fama. La publicació de Records de la casa dels morts (1861) li va tornar la celebritat. Per a la redacció de la seua obra següent, Memòries del subsòl (1864), també es va inspirar en la seua experiència siberiana. Va suportar la mort de la seua dona i del seu germà com una fatalitat ineludible. En 1866 va publicar El jugador, i la primera obra de la sèrie de grans novel·les que el van consagrar definitivament com un dels majors genis de la seua època, Crim i càstig.
La pressió dels seus creditors el va portar a abandonar Rússia i a viatjar indefinidament per Europa juntament amb la seva nova i jove esposa. Durant un d’aquests viatges la seva esposa va donar a llum una nena que moriria pocs dies després, la qual cosa va sumir l’escriptor en un profund dolor. A partir d’aquest moment va sucumbir a la temptació del joc i va patir freqüents atacs epilèptics. Després de néixer el seu segon fill, va establir un elevat ritme de treball que li va permetre publicar obres com L’idiota (1868) o Els endimoniats (1870), que li van proporcionar una gran fama i la possibilitat de tornar al seu país, on va ser rebut amb entusiasme. En aquest context va emprendre la redacció del Diari d’un escriptor.
En 1880 va aparèixer la seva obra mestra, Els germans Karamàzov.
A les seves obres apareixen evidents trets de modernitat, sobretot en el tractament del detall i de la quotidianitat, en el to vívid i real dels diàlegs i en el sentit irònic que esbossa a vegades juntament amb la tragèdia moral dels seus personatges.
Crimen y castigo
-
Estructura
La novel·la crimen y castigo està dividia en sis parts mes l’epíleg .Els episodis claus es distribueixen primer en una meitat i una altre en altre meitat. Està escrit en tercera persona a traves d’un narrador omniscient
-
Argument
La historia narra la vida de Ródion Raskolnikov ,un estudiant de dret en la capital de Rusia .Aquest jove veu travats els seus somnis per la misèria en la qual es veuen embolicats ell i la seva família, havent de deixar els seus estudis per falta de diners. En recerca de diners arriba a conèixer a una vil i egoista anciana, la qual exerceix l’ofici de prestador. Raskolnikov malgrat la seva pobresa decideix assassinar a l’anciana però no amb l’objectiu de robar-li sinó per considerar-la un ser humà inútil per la societat. La posició de Raskolnikov es molt mes complexa perquè a assumit que la societat està dividia en dos tipus d’essers humans aquells superiors que tenen dret a cometre delictes i aquells inferiors que estan manats per les lleis ,i l’única funció que tenen es la reproducció de la raça humana. La única justificació moral que pot tenir l’acció de Raskolnikov es que ell es un home superior ,i a les hores en el seu cas no ha de sentir cap mena d’arrempentiment per la seva acció .la culminació psicològica del llibre .
La culminació psicològica del llibre ocorre quan Raskolnikov es veu perseguit pel seu penediment, el qual li demostra que no pot convertir-se en un home superior i que per tant pertany al tipus d’home que tant menysprea. Raskolnikov es lliura de les autoritats tot i que no existeix cap prova contra ell i un innocent s’ha declarat culpable, víctima de les pressions policials. És enviat a les presons a Sibèria per a complir la seva condemna i Sonia (filla de Marmeladov) es va amb ell a acompanyar-lo al presidi, on Raskolnikov s’anadona que l’ama i que vol acabar la seva condemna per a viure al costat de ella.
.
[]
